Erillcastell (simplement Erill per als habitants de l’entorn) té tot l’aspecte de ser un nom de lloc creat a partir del nom de llinatge Erill. S’ha tendit a interpretar que aquest indret és el que dóna origen al nom Erill, però bé podria ser que Erillcastell procedís del fet que aquesta va ser la ubicació del castell dels Erill, i que el nom Erill tingués origen a l’Erill de la Vall de Boí (Erill la Vall). En tot cas, la hipòtesi de Coromines sobre l’origen del nom (un iri-iri amb valor augmentatiu poble-poble, és a dir “el poble gran”) no passa de ser una proposta fantasiosa, que d’altra banda es contradiu amb el caràcter isolat i remot de l’indret.
Erillcastell és un punt d’arribada i un punt de partida. Hi fem cap des del costat de Malpàs o Raons, des d’Esperan, o des del costat de Peranera, i a partir del poble podem prendre qualsevol de les moltes opcions: cap a la Borda d’Amont, i des d’allà cap a Santa Margarida o cap a la part alta de la vall, o cap a la Borda d’Avall i el barranc.
Erillcastell se situa sobre el mateix estrat de materials volcànics que Peranera, un a cada banda de la vall com si en controlessin l’entrada, i de fet tots dos són nuclis formats a l’entorn d’una construcció defensiva (un castell, o una torre). Dels castells d’Erill i de Peranera tot just en queda algun dels murs, ara integrats en habitatges que, de fet, ja han estat abandonats.
L’origen d’Erillcastell és, ben segur, medieval, en un context d’inseguretat que feia aconsellable establir l’habitatge a tocar de les fortificacions. Altrament, no s’explicaria una ubicació en un lloc mancat d’aigua, que calia obtindre transportant-la des de l’aljub que es troba a les Collades (el Pou) o, més modernament, mitjançant una conducció de plom des de la Font des Fonts. Per tant, no seria inversemblant que una ubicació anterior al poble actual es trobés en un altre indret relativament proper.