Esperan està documentat des del 1018, any en què fou donat al monestir de Lavaix. Es troba a 1400 msnm.
En el Fogatge del 1553, apareix amb 2 focs (uns 10 habitants).
Esperan té dos cases: ca de Martí i ca de Pei. Cadacuna té una borda a la ribera, prop de Raons: Borda de Martí i Borda de Pei.
L’església d’Esperan, dedicada a Sant Sadurní i Sant Andreu, és una obra romànica remarcable però lamentablement cap autoritat s’ha dignat, malgrat les demandes insistents, a evitar-ne una ruïna que sembla imminent.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE. L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau, més alta que l’absis, és coberta amb volta de canó apuntada i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau. L’absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d’esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s’afegiren dues capelles laterals al mur sud. Lloc, on originàriament, hi havia la porta d’accés. A l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada i ampit graonat. Al mur de ponent hi ha la porta, d’arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha una finestra. El campanar d’espadanya de dos ulls corona la finestra. Al presbiteri es conserva un altar amb dues ares superposades. Fou bastida a la mateixa època que Sant Climent d’Iran o Sant Quirc de Durro, S. XII.
L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli, una mica separada. El lloc s’esmenta per primer cop en el testament de Ramon d’Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d’Esperan al monestir de Santa Maria de Lavaix. Sembla que els hereus de la baronia d’Erill respectaren aquesta donació ja que tant el vilar com l’església de “Sancti Saturni de Spranto”, de la qual depenia l’església de Sant Pere de Raons, són consignades en els inventaris monàstics de Lavaix.